(Fuente: paralyzing, vía j4mis0n)

(Fuente: youjustinspiredme, vía j4mis0n)

(vía nodularity)

(Fuente: bbyorca, vía j4mis0n)

(Fuente: nightmaaaaaaaaaaare, vía synyster-fucking-gates)

(Fuente: only-by-night, vía j4mis0n)

love, love it.

(Fuente: surferdude182, vía j4mis0n)

(Fuente: ohwowbrilliant, vía j4mis0n)

(Fuente: inspiredbythisfeeling, vía j4mis0n)

(Fuente: thioxin, vía j4mis0n)

Bé, veus aquella cosa que suposadament era una flor? Sí dona, allò d’allí l’esquerra. A veure… és gairebé marró, no costa massa distingir-ho. Ja ho has vist. Sí?. Doncs allò ets tu.

Ja t’has entretingut amb la fotografia, ara seu i escolta el que et diré:

Aquesta imatge em representa a mi. Jo sóc una rosa bonica, i les del meu voltant, són les persones que jo estimo; elles, segueixen obertes i lluïnt com el primer dia. Elles són amb qui he pogut confiar i m’han correspost, per tant segueixen aquí, amb mi.

Després, com a últim terme, estàs tu. Bé, si menys no, el que en queda.

M’has sabut enganyar des del primer dia, comportant-te com una adolescent malcriada que ho té tot, però és clar, no n’hi ha prou i en vols més. El que em sorprèn de tot això no és que desitgis coses, (perquè jo també en desitjo moltes, però no vulguis saber-les) sinò que allò que facis creure que tens sigui una invenció teva. Penso que això ja es prou problema com per plantejar-te’n de nous.

Tot i així, més igual, crec que passaria dies plantejant-te els problemes que m’has causat, i que em causes sense veure’t. Però només vull dir-te una cosa:

Em penedeixo d’haver-te conegut, a tu i tot el que hi ha hagut entre tu i jo. Tan de bo s’esborrés de la meva memòria, però de la teva no. Així, quan arribi l’època de les súpliques, (com la merda que flota damunt l’aigua, acaba tornant a la platja) pugui riure’m de tu tant que podràs veure amb mi el que no has vist mai: ignorància i despreci. 

(Fuente: m0rtality, vía m0rtality)

És una lluita contínua. Créixer, canviar… madurar per agradar. No és que de veritat vulgui això, però crec que a vegades has d’acomodar-te a la merda que hi ha perquè no t’excloguin del munt. Tothom ho fa algun cop; i tu també, encara que no ho pensis. Sincerament em cansa, molt, cada dia, sempre em cansarà. No penso que hi hagi algú que de veritat puguem confiar, entregar-nos i així utilitzar mots que realment descriguin a aquella persona i ens descriguin, en conjunt. Sempre me d’amagar darrere una màscara de falsedat i hipocresia, tots en portem una. Per què? El tòpic de que la veritat fa mal? Això es queda curt. I tot i una vegada proper al sentiment que tothom utilitza diàriament, tot i així, volen ser més que tu, trepitjar-te i deixar-te en ridícul. Aquelles persones que es fan dir orgulloses en excés, intrepitjables, que es creuen superiors i estudien com malmetre a l’altre es tan sols perquè ells han optat per la màscara que s’oposa a la inseguretat que porten des de que han nascut. 

I bé doncs, què s’hi pot fer? Esperar.

Falsedat, hipocresia, superioritat, crueltat… la majoria de “màscares” que dueu ja no es distingeix de la pròpia pell, per tant vigileu per quan la vida us l’arranqui, perquè us farà molt mal, i jo me’n riuré, escòria.

(Fuente: vitall, vía m0rtality)

(Fuente: murder--tramp, vía miss-aguilera)

Nada en todo el mundo es más peligroso que la ignorancia sincera y la estupidez concienzuda.

Caminamos sin rumbo hacia ningun lugar con la ignorancia tomada de la mano y aún así respondemos y damos explicaciones con toda seguridad de hechos que ni siquiera hemos oído. Fardamos y parecemos snobs en medio de un mundo lleno de estupidez porque nos aterra creer que formamos parte de ello, y aún así, nos atrevemos a despertar la mañana siguiente con el mismo objetivo, mirándonos al espejo y decir que así somos felices y que todo parece más soporable…

(Fuente: weheartit.com)